El punt d' inici de la tradició dels gegants, representats com a figures de cartró i fusta, el tenim que buscar en les antigues processons del Corpus de la baixa edat mitjana. Seria a partir del segle XV quan en unes processons carregades d' elements teatrals hi veuríem desfilar tot un seguit de passatges bíblics. És així que hi prendrien part el naixement del Fill de Deu, cavalcarien els Reis d' Orient, desfilarien els diferents sants i màrtirs, els dimonis i dragons lluitarien contra Sant Miquel i s' haurien d' inventar els gegants de fusta i cartró per representar el passatge de David i Goliat.

Aquelles processons serien gairebé similars en la majoria de ciutats de la cristiandat, i tot i que la documentació més antiga trobada fins el moment ens remet a la Ciutat de Barcelona, durant el mateix segle XV començaríem a trobar gegants a Anglaterra, França, Alemanya, Holanda, Bèlgica i Portugal.

Els gegants es farien tan populars dins les processons que prest també hi participarien representant personatges que ja no faria falta que fossin bíblics. A partir del segle XVI apareixerien les gegantes; Es farien prou populars les figures representant a la parella de monarques i sense necessitat de sortir de les processons també començarien a participar en les festes populars de les viles.Els gegants arribarien als cinc continents i en el cas de l' Estat Espanyol arrelarien pràcticament en tot el territori.En el cas de les Illes Balears durant el segle XVII trobem gegants desfilant en diverses poblacions de l' illa de Mallorca. A Menorca la tradició gegantera arribaria amb el segle XX.Seria el mes d' abril de l' any 1900 que a mena de promoció de l' estrena de la sarsuela “Gigantes y Cabezudos” els dos grans personatges (arribats de la península amb la mateixa companyia lírica) desfilarien per la ciutat de Maó, constituint el primer passacarrers de gegants documentat fins el moment a Menorca.

A l' any 1929, l' ajuntament de Maó llogaria a una casa de Barcelona una parella de gegants i quatre cap-grossos amb l' objectiu de constituir una novetat dins les festes de Gràcia d' aquell any. L' experiència resultaria tot un èxit però un cop acabades les festes els dos gegants i els seus acompanyants els capgrossos tornarien a terres catalanes.Haurien de passar alguns anys per que l' experiència es repetís i seria a l' any 1934 quan el consistori llogaria una nova parella de gegants per que prenguessin part en les nostres festes, aquests serien els avui coneguts com en Tomeu i Guida.Amb el pas dels anys la gran parella es constituiria com un símbol de la nostre ciutat i la seva cultura popular i passaria a formar part de la iconografia típica de les Festes de la Mare de Déu de Gràcia. L' arrelament d' en Tomeu i na Guida no sols obriria l' experiència a altres poblacions menorquines que també voldrien tenir la seva parella de gegants si no que també faria que la ciutat de Maó obrís la porta a noves figures com són en Pere i na Gràcia, el Gegant de les Olimpíades, s' Avia Corema o el nan en Miquelet es Salero.